En l’era de la informació, on cada vegada més persones tenen accés a una quantitat ingent de continguts a través d’internet i les xarxes socials, la desinformació s’ha convertit en un desafiament crucial. A Com360, som conscients de la importància de capacitar infants i joves com les persones grans per tal que puguin navegar per aquest complex panorama informatiu amb criteri i discerniment. Per això, oferim tallers d’educació mediàtica que aborden aquests temes i proporcionen eines per identificar i evitar la desinformació. En aquest article, explorarem diferents tipus de continguts enganyosos que existeixen, ajudant a comprendre millor les estratègies utilitzades per difondre informació falsa o manipulada.

  1. Contingut enganyós

El contingut enganyós es refereix a la presentació d’informació que, tot i ser parcialment correcta, està distorsionada o presentada d’una manera que enganya el receptor. Aquesta mena de contingut pot utilitzar dades reals, però les manipula o les presenta fora de context per induir l’audiència a una conclusió errònia. Exemple

  1. Contingut impostor

El contingut impostor implica la creació de materials que imiten fonts legítimes d’informació per fer creure al receptor que prové d’una font de confiança. Un exemple comú són les notícies falses que es fan passar per mitjans de comunicació reconeguts, amb l’objectiu de guanyar credibilitat i enganyar l’audiència.

  1. Contingut fabricat

Aquest és el tipus més extrem de desinformació, on la informació és completament falsa i creada amb l’únic propòsit d’enganyar. El contingut fabricat no té cap base en la realitat i es presenta com a veritable amb la intenció de desinformar, sovint amb fins polítics, econòmics o ideològics.

  1. Connexió falsa

La connexió falsa es dona quan un títol, imatge o capçalera no coincideix amb el contingut real de l’article o informació. Aquest tipus de desinformació s’utilitza sovint per generar clics (clickbait) o per induir a l’usuari a compartir el contingut basant-se en un titular enganyós que no reflecteix la realitat.

  1. Context fals

El context fals consisteix en la presentació d’informació veritable, però fora del seu context original, cosa que pot alterar significativament la seva interpretació. Per exemple, una fotografia real de fa anys pot ser utilitzada en un context actual per donar una impressió errònia sobre un esdeveniment recent.

  1. Contingut manipulat

Aquest tipus de contingut es refereix a la manipulació de materials visuals o textuals amb l’objectiu de canviar-ne el significat o el missatge original. Això pot incloure l’edició de fotografies, vídeos o àudios per crear una impressió enganyosa o per amagar la veritat.

  1. Teories de conspiració

Les teories conspiratives –segons assenyalen la Unesco i la Comissió Europea– són “la creença que certs esdeveniments o situacions són secretament manipulats per forces poderoses amb intencions negatives”.

Tenen en comú 6 elements: un suposat complot sovint sense evidències sòlides, un grup de conspiradors, suposades “proves” que semblen fonamentar la teoria, l’afirmació falsa que res no succeeix per casualitat i que les coincidències no existeixen, la divisió del món en bo o dolent i l’ús de persones i grups com a bocs expiatoris.

Aquestes teories poden ser especialment perilloses perquè fomenten la desconfiança en institucions legítimes , cosa que pot conduir a l’apatia política o a la radicalització. I, per últim, sembren desconfiança en la informació científica i mèdica, cosa que pot tenir conseqüències greus.

La desinformació és un fenomen complex i divers que pot prendre moltes formes diferents. conèixer els diferents tipus de continguts enganyosos és el primer pas per protegir-se i protegir la nostra comunitat contra els efectes perjudicials d’aquests missatges. A Com360, estem compromesos a educar i capacitar tant els joves com les persones grans perquè puguin identificar, analitzar i rebutjar la desinformació en totes les seves formes. A través dels nostres tallers, proporcionem les eines necessàries per entendre millor aquests fenòmens i fomentar una cultura de consum crític i responsable de la informació.