L’últim informe de la FECYT revela que els continguts enganyosos es desplacen cap a la nutrició, el benestar i els tractaments mèdics, mentre la intel·ligència artificial guanya pes com a canal d’informació.

Quan pensem en desinformació científica, és fàcil que ens vingui al cap la pandèmia. Durant mesos vam conviure amb rumors sobre les vacunes, tractaments miraculosos i teories conspiratives que es propagaven a una velocitat extraordinària. Però sis anys després, el panorama és un altre.

La desinformació no ha desaparegut. S’ha adaptat.

L’últim informe Desinformación científica en España 2026, elaborat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), confirma aquest canvi de tendència: avui els continguts enganyosos es concentren sobretot en temes molt més presents en el nostre dia a dia, com la nutrició, el benestar, els tractaments mèdics o el canvi climàtic.

Podeu consultar l’informe complet aquí:

👉 https://www.fecyt.es/es/tematica/desinformacion-cientifica-en-espana

Del soroll de la pandèmia als dubtes del dia a dia

Les grans narratives sobre la covid-19 han perdut protagonisme i han deixat pas a missatges que, aparentment, semblen inofensius, però que poden influir directament en les nostres decisions quotidianes: des de quin suplement comprar fins a quina dieta seguir o quin tractament considerar més eficaç.

De fet, el 40% de les persones enquestades identifica la nutrició i el benestar com l’àmbit on percep més desinformació, per davant del canvi climàtic (36,2%), els tractaments mèdics (31,9%) i les vacunes (28,3%).

Aquesta evolució evidencia que la desinformació científica ja no necessita grans conspiracions per tenir impacte. Sovint es presenta en forma de recomanacions, consells de salut o vídeos breus que semblen útils i fiables, però que no tenen cap base científica.

La intel·ligència artificial accelera el canvi

A aquesta transformació s’hi suma un nou actor: la intel·ligència artificial.

Segons l’informe, un 32,3% de la població ja utilitza eines d’IA cada setmana per informar-se sobre qüestions científiques. Ho fan perquè són ràpides, accessibles i ofereixen respostes immediates.

Tanmateix, la mateixa ciutadania és conscient dels riscos. El 62,4% considera que aquestes eines poden facilitar la propagació de rumors i desinformació. La paradoxa és evident: sabem que poden equivocar-se, però les continuem utilitzant perquè ens resulten còmodes. Com resumeix una de les autores de l’estudi, «es consumeix allò que és accessible i immediat, no necessàriament allò que es considera més fiable».

Quan els falsos experts semblen reals

La IA no només està canviant la manera com busquem informació. També està transformant la manera com es crea.

Plataformes de verificació com Verificat (https://www.verificat.cat/) han alertat de la proliferació de perfils generats amb intel·ligència artificial que es fan passar per metges o experts per recomanar suplements alimentaris, pseudoteràpies o productes sense cap evidència científica. També han detectat com aquests continguts aprofiten la credibilitat aparent de la IA per difondre missatges enganyosos amb una aparença cada vegada més professional.

Aquests casos demostren que el repte ja no és només saber buscar informació, sinó aprendre a valorar-ne la credibilitat.

Ens pensem més immunes del que som

Una de les dades més sorprenents de l’estudi és que el 51,5% de la població considera que és capaç de detectar la desinformació científica. En canvi, només un 18,1% creu que la resta de persones també ho siguin.

Aquest desequilibri reflecteix un biaix molt habitual: tendim a pensar que els altres són més vulnerables que nosaltres. I aquesta falsa sensació de control pot fer que baixem la guàrdia i compartim informació sense verificar-la.

L’informe també posa de manifest una altra contradicció interessant: tot i que la majoria de la ciutadania afirma confiar més en la informació que prové de la comunitat científica o dels professionals de la salut, sovint acaba consumint continguts procedents de canals més immediats, com les xarxes socials o les eines d’intel·ligència artificial. La facilitat d’accés continua pesant més que la percepció de fiabilitat.

El pensament crític continua sent la millor vacuna

En aquest context, el debat ja no és només tecnològic. No n’hi ha prou amb desenvolupar eines per detectar continguts falsos. Cal dotar les persones de criteri per interpretar la informació que consumeixen.

Saber identificar una font fiable, entendre el context d’una notícia, reconèixer els interessos que hi pot haver al darrere d’un missatge o contrastar una informació abans de compartir-la són competències que avui formen part de l’alfabetització mediàtica.

La desinformació científica continuarà evolucionant. Canviaran els formats, les plataformes i les tecnologies que la fan possible, però el millor antídot continuarà sent el mateix: el pensament crític, la verificació de les fonts i una bona alfabetització mediàtica.

A Com360 treballem aquests àmbits a través de tallers i formacions dirigits a centres educatius, administracions, empreses i entitats. L’objectiu és proporcionar eines pràctiques per identificar la desinformació, verificar la informació i fomentar un consum crític dels continguts que rebem cada dia. Perquè, en un ecosistema informatiu cada vegada més complex, formar persones amb criteri és una de les millors estratègies per combatre la desinformació.