Fa aproximadament un any vaig començar a il·lustrar amb una intenció molt simple: reservar-me un espai propi per crear sense objectius, sense deadlines i sense clients. Un hobby. El que no m’esperava és tot el que vindria després.

Tenia un talent que sempre havia estat allà, mig en silenci, però aquest any m’ha deixat clar que el talent, sol, serveix de poc. La diferència l’han fet les hores: els caps de setmana dibuixant, les repeticions infinites d’un mateix traç i aquella barreja d’obstinació i paciència que només apareix quan fas una cosa perquè realment t’importa. L’evolució del que feia al desembre de l’any passat i del que faig ara és la prova més clara que la pràctica és la que escriu el relat.

Al principi pensava que la il·lustració seria una cosa separada de la feina. Però ha resultat que ha enriquit la manera com penso i com treballo a l’agència. Quan dibuixes, entrenes una habilitat que no surt als manuals de màrqueting: la capacitat de mirar amb més atenció, de buscar perspectives que no havies considerat, de trobar solucions a través del joc i no de la pressa. I, de cop, això ho trasllades al dia a dia: als projectes, a les estratègies, a com expliques una idea a un client.

No és casualitat. Moltes empreses —des d’estudis de disseny fins a companyies tecnològiques— han integrat processos creatius i activitats artístiques per reforçar la innovació i el pensament crític. Ho fan perquè funciona: quan les persones tenen espais per crear, es desbloquegen. Milloren la col·laboració, aflora la imaginació i augmenta la capacitat de resoldre problemes de manera més humana i menys automàtica. La creativitat no és un luxe; és una eina de treball. Els que la cultiven, ho noten.

Aquest any he comprovat en primera persona el que molts d’aquests casos ja apunten: crear t’afina el criteri, et fa més flexible i et dona una mirada més àmplia per entendre què necessita realment algú quan et demana comunicar. A les meves il·lustracions hi explico històries, hi aboquen emocions i connecto amb persones. I, al cap i a la fi, això és exactament el que faig a Com360 cada dia: donar forma a idees, donar veu a marques, construir ponts entre el que volen dir i el que la gent necessita escoltar.

Il·lustrar ha estat un regal personal, però també una eina inesperada per ser millor professional. Una manera de recordar-me que la creativitat no es gasta: es multiplica quan la poses en moviment. I que cuidar aquest espai propi —encara que sigui en el temps lliure— té un impacte directe en com treballo i en com entenc la comunicació.

Un any després, puc dir que aquell impuls inicial ha valgut la pena. I que continuar dibuixant no és només un hobby: és una manera de mantenir viu allò que fa possible que la meva feina —i jo mateixa— evolucionin.

Rosa Rubió | Directora Com360